Una nena

Avui fa uns anys, en un poble miner anomenat Guardo, va néixer una nena. Era la segona filla d’una família de comerciants, li volien posar Lluisa pero en néixer un 15 d’octubre li van posar Teresa. Un anys després els pares van decidir anar a viure a Barcelona, van canviar la muntanya, els hiverns freds del nord, per el mar i el hiverns més suaus de l’est. Tanta era la diferència que, malgrat arribar en ple hivern a la ciutat, les nenes no portaven abric, acostumades al fred més intens. La família es va instal.lar prop de la plaça Espanya, i els anys van anar passant i la nena creixia, feliç, la muntanya de Montjuïc era el seu parc, on es representaven els jocs d’infància, Vallgorguina va ser els de l’adolescència, l’amor per la natura, poder-s’hi endinsar l’omplia de joia i felicitat, aprenia piano de la ma d’una veïna que va ser la dona d’un famós compositor. La família va créixer, quatre germans més, però la mort va arrelar en aquella família i tres van morir. La nena va viure la mort dels seus germans, dos d’ells en només sis mesos, una cicatriu va quedar en el seu cor, mai es va acabar de tancar, no era possible. Vaig coneixer aquesta família, aquesta nena, i no vaig ser conscient del que havien patit i el que representava això fins molt anysmés tard. La família va seguir lluitant per la vida i la felicitat, i van anar a viure a Sarrià, encara hi havia camps i ramats d’ovelles, explicava la nena. Van acabar sent una famíliaforça coneguda i estimada al barri. I la nena seguia creixent, i un dia va voler ser mare, desitjava ser-ho, i volia una nena, i la va tenir! Em va tenir a mi. Aquella nena d’aquell poble de muntanya, de Guardo, era la meva mare, i avui hauria fet anys.
T’estimo mare!

Il.lustració de Laura Borrås Dalmau