Què celebrem...
Avui és la revetlla de Sant Joan.
També és el nostre segon aniversari, fa dos anys que vivim junts.
I estem aquí, a casa, sense parlar-nos.
Ara acaba de marxar a fer un tomb.
Teníem tres opcions per triar on i amb qui passa la revetlla, i hem triat la que ni contemplàvem....quedar-nos a casa de morros.
Perquè hem triat celebrar així el nostre segon aniversari i la revetlla?
És tan greu el que ha passat entre nosaltres que no podem mirar d'acostar-nos l'un a l'altre i parlar?
Des d'ahir a la tarda que estem així, i ho pensat d'apropar-me, d'acariciar-lo, abraçar-lo i dir-li que ho sento, sento la meva part, i que mirem d'arreglar-ho, perquè l'estimo.
Ens estimem! Sí jo crec que sí, ell m'estima i jo l'estimo. Llavors, perquè?
Estimar-se és imprescindible, però potser no és suficient.
Potser és per això que jo no he intentat apropar-me a ell aquest cop.
No m'agrada estar enfadada, no m'agrada estar al costat d'algú sense parlar-hi.
M'agradaria anar de revetlla, ballar, riure, xerrar, i que ell hi fos.
Seria fàcil acostar-me a ell i reconciliar-nos, però tornaria a passar el mateix més endavant.
Per això no m'hi he acostat, no estic segura que sigui el millor. No sé què és el millor. Suposo que m'aniria molt bé ser més pacient i calmada i poder-li exposar el què sento, i tenir mà per a fer-lo parlar i poder pactar, però es veu que no en se. Ho he intentat altres vegades, li he dit el que sento i que m'agradaria que em digués les coses, que parlés, però no ho aconsegueixo.
I jo ho necessito. Necessito que fem plans junts, que tinguem projectes.
Necessito parlar de les vacances, parlar dels diners disponibles, dels llocs que a on ens agradaria anar, dels que estan al nostre abast, estar d'acord, estar en desacord, mirar de guanyar, deixar-me guanyar en la tria, arribar al pacte, tenir la il·lusió de les vacances, de descansar junts, on sigui, amb qui sigui que triem els dos.
Lo bo de les vacances són evidentment aquests dies de deixar d'anar a treballar, de sortir de la rutina assassina. Però és també el període previ, quan es pensa en aquests dies, quan es fa el projecte de les vacances. I ho vull. Vull aquesta petit viatge a Itaca. Però el camí està sent massa dur, potser massa.
Sí, són les vacances les que avui ens fan estar de morros.
Avui celebrem que no sabem parlar.
Avui és la revetlla de Sant Joan. I el nostre segon aniversari.
.