On puc trobar un negre?
De petita em deien que tenia molta imaginació. També deien que se'm donava bé escriure.
Mai ho he cregut.
De més gran somiava en ser escriptora, m'agradava imaginar la meva vida escrivint en una masia, sota un arbre, mirant la muntanya, mirant el mar, a través de la finestra, amb la meva gossa al costat, unes criatures cridant al patí, un company pintant o jugant amb els nens o venint a fer-me un petó....
M'agrada la vida del qui escriu tal i com jo sempre l'he imaginat.
Però mai m'hi posava, potser perquè així el somni d'escriure encara podia ser real.
Només alguna vegada al meu diari, o un parell d'històries curtes, cartes i postals, molts correus electrònics, i res més.
I han arribat els blocs, i entro sovint en algun buscant noves històries dels seus protagonistes.
M'agrada com descriuen senzills esdeveniments de les seves vides, com ho relacionen amb emocions, sentiments.
Hi ha gent que sap escriure, que d'una petita cosa saben fer un bell escrit i a més profund.
I a mi m'agradaria saber-ho fer.
Però no ser lligar les paraules amb la gràcia d'alguns escriptors de blocs.
No sé com trasmetre el que sento, com enganxar la gent a un escrit, a una senzilla història.
És per això que avui pensava que, com fan servir alguns escriptors, estaria bé contractar un negre perquè em creés el meu bloc .
.